Penjatsunany Weblog

Ha estat un viatge meravellós, espectacular i inolvidable; potser el millor que farem a la vida.

Myanmar ens ha deixat empremta sens dubte, i més que els paisatges o els monuments el que ens ha deixat enamorats és la seva gent; amable, desinteressada, senzilla i màgica!

Pels qui us decidiu a viatjar-hi (i us ho recomanem de cor), la millor opció és anar-hi per lliure. No només perquè el Govern rebrà molta menys pasta sinó també perquè podeu repartir els beneficis entre més gent i us podeu escapar de la ruta típica Yangón-Mandalay-Inle-Bagan, i anar per exemple a Myityikina baixant per l’Irrawaddy com ho hem fet nosaltres (gosaria dir, que ha estat el MILLOR DEL VIATGE). A més, és un país apte per totes les butxaques: un mes ens ha costat per cap uns 325 euros, tot inclòs…no està gents malament!

Aquí deixem algunes coses a recordar que com en altres països ens endurem tota la vida:

– La vestimenta birmana: el longy, omnispresent allà on es va, tant en dones com en homes. L’únic país del sudest asiàtic que encara conserva les seves robes tradicionals sense substituïr-les per roba occidental. La gràcia i l’elegància que caracteritza a les birmanes quan se’l posen i lo divertits que són els homes quan se’l desfan i se’l tornen a posar (inclosos els monjos que sovint quan es banyen o juguen al futbol, se’l posen com si fos un bolquer…).

– El thanaka: el ser presumides no és monopoli de les occidentals! I queda ben demostrat quan al viatjar en vaixell comences a veure com totes les dones baixen a rentar-se, tornen, treuen la seva pedra hi verteixen aigua i comencen a “rascar” la fusta de sàndal per fer-ne la pasta líquida, que després de vàries capes de crema hidratant, es reparteixen per la cara de les maneres més inversemblants. Presenciar aquest ritual és increïblement bonic.

– Els viatges amb autobús local o tren. No saps mai quan arribaràs, ja que cada x temps han de parar una estona per tirar galledes d’aigua freda al motor (yuju!!). Per exemple: de Inle a Bagan, que els separa uns 125 kilòmetres vam trigar unes 15 hores de sotracs i parades inesperades; i de Bagan a Yangón vam trigar-ne 17, i l’única informació era “No problem, but problem in motor, in 30 minuts take dinner, no problem, no problem” amb un ampli somriure desdentegat.

– Una cosa que no oblidarem tampoc, és lo putajadíssims que estan els civils per la Junta Militar: “Com tenir un milió de motius per exterminar una dictadura i els seus seguidors, ser pacífic i no morir en l’intent, volum 1”. I Jesús va posar l’altre galta..bla bla.però a Birmània suposo que hauria fet servir l’amatralladora.

– A Birmània no només hi ha arròs!!! Tots els birmans menjen una quantitat de fregits inhumana. Verdures, pasta de farina fregida amb sucre, carn, el que vulguis!

– La Mohinga: si a Malàsia hi havia la Laksa, a Myanmar el plat estrella fora de l’Estat Shan és la Mohinga, que val 500 kyats (menys de 30 cèntims d’euro) el bol. Es tracta d’una sopa de fideus amb trossos de pasta de peix, verdures i ou. Boníssim.

– Detall de bon matí: per a menjar unes bones “Porras amb xocolata”, no és necessari desplaçar-se a Madrid, també qui vulgui es pot acostar a Myanmar per menjar-ne de bon matí! Vam flipar… Això si, la xocolata desfeta se l’haurà de pintar l’interessat o portar-se el Paladín des de casa.

– I per últim el laph-pe-yé, el te tal i com se’l prenen els birmans: te negre amb una quantitat força abundant de llet condensada. No apte pels qui no els agrada el dolç…

En definitiva, segur que hi tornarem, malgrat creiem que ja no estarà com ho hem deixat… De tota manera,

Cezu-beh!!

I ja podem dir que hem estat a Bagan, el regne de les Pagodes, ja que hi ha pagodes, pagodes i més pagodes!! Pels qui els hi agradi l’arquitectura això és el seu paradís, pels qui no, Bagan és un lloc qe s’ha de veure ni que sigui en una visita-flash…!

Nosaltres, pels que ho hagueu endevinat no som uns fanàtics de l’arquitectura antiga, malgrat veure una superfície tan enorme recoverta d’edificis sagrats plens de molsa impacta a tothom. Per aquest motiu, i també per la xafogor infernal (del pal Mandalay) que es respirava a l’ambient hem decidit de fer la visiteta en carro de cavall, que si, és potser molt guiri, però també divertit i ja que s’ha de veure cada emplaçament de Budha en Budha almenys fer-ho d’una manera diferent.

Total, que després d’estar nou horotes voltant pel recinte hem acabat una mica fins la pagoda, i teníem ganes de dir-li al propietari del carro que ara volíem fer un tour de bars…Però ens hem aguantat com uns campions i hem resistit fins la “posta de sol” (hi havia molts núvols), que és el que val més la pena del passeig.

Això si, pels qui els agobia el tema venedors ambulants que s’armin de paciencia ja que a cada temple n’hi ha almenys cinc, venent des d’estatuetes que de ben segur acabaran plenes de póls sobre l’estanteria del pobre que rebi aquest souvenir, a pintures de sorra de l’Irrawaddy (aquí hi hem caigut de ple…), postals, etc. A més el xantatge emocional per part d’alguns era implacable i s’hi acababes comprant la frase final era: “this is lucky money…” Però és clar, s’ha de comprendre que Myanmar actualment té uns índexs de turisme desastrosament baixos i aquesta gent en són els principals afectats.

En fi, la cosa s’acaba i ja marxem de retorn cap a Yangón, a canviar les dones dels longys per les nenes menors d’edat en mini-falda de Bangkok, quin contrast!