Filed under: Malàsia
No podia durar gaire temps més… i efectivament deixem aquest gran país que ens ha proveït de bèns i records per tornar a la Índia (pròxim post a la categoria Índia) on ens reunirem amb família per continuar el nostre gran viatge.
No podem deixar Malàsia però sense abans haver fet una recopilació de coses que ens enduem d’aquest pais; al cor no a la motxila!:
– Tots i diem absolutament tots els barris xinesos malays són genials; el menjar és com trobar-se enmig del mercat del “Viaje de Chihiro” i els personatges que hi menjen són igual de surrealistes. L’ambient incomparable. Gràcies déu xinès per inventar els fideus amb ànec rostit!
– Encara no hem respòs a aquesta pregunta però, tots els nens malays de 3 anys porten unes sabates que fan soroll de “muñeca chochona” al caminar. A banda de que pugui posar nerviosos als veïns, ens hem preguntat sovint si no hi ha un dr. Estivill malay que digui que dur aquest tipus de sabates estimuli el procés psicomotor del nen malay.
– La quantitat INCREÏBLE de Kentucky Fried Chicken i McDonald´s arreu on hom pot girar la vista. Una bona raó per respondre la següent pregunta: Per què la mitjana de pes del malay estàndar ha augentat tant i tant en els darrers anys (especialment les dones)?
– Les omnipresents paradetes de fruita pelada que costava, per ració de fruita menys de 20 cèntims d’euro (el paradís).
– Paradisos terrenals; tant de jungles espeses com de platges paradisíaques per no oblidar mai.
I un llarg etcètera interminable que només podia finalitzar afegint que és un país fàcil de viatjar i que encara que turístic molt autèntic i amable. En resum, que el recomanem a tots els públics!!
Terima Kasih!!
Filed under: Malàsia
Això ja s’acaba… Però per acomiadar-nos com Déu mana hem decidit visitar Melaka, que tal i com diu el títol del post és la capital cultural, artística i històrica de Malàsia, i també és amb diferència, la població més cosmopolita del país, degut a les múltilples conolitzacions dutes a terme per portuguesos, holandesos, anglesos i japonesos, i que són les culpables de mescles ètniques tan curioses. A més cal afegir el pertinent elevat porcentatge d’indis i xinesos que conformen les respectives Little India i Chinatown i que formen una indivisible part de la població malaya.
Per a qui els agradin els museus, Melaka no us decepcionaria, doncs arreu on gires el cap n’hi ha un; sembla que creixin com bolets! I la veritat és que aquest aspecte el tenen molt cuidat aquí i sembla que realment els importi la seva pròpia història (fet que no succeeix en altres contrades).Nosaltres com sempre ens quedem amb Chinatown que és el barri més animat i on a la nit s’hi forma un mercat molt pintoresc, ple de karaokes, menjar de tot tipus barat i bo, i artilugis de tota mena que farien les delícies de qualsevol col.leccionista freak…
Filed under: Malàsia
Com que Malàsia ja s’acaba hem decidit prendren-s’ho amb calma i sense estrès anar uns dies a la costa per descansar dels agitats dies de la resta del continent i del que ens espera tornant a Mumbai.
Tioman va ser declarada una de les 10 platges més boniques del món als anys setanta, i la veritat és que malgrat l’home ja hi ha ficat cullerada en la major part de zones de l’illa, Juara està pràcticament intacta. Això si, per arribar-hi hi ha dues opcions: pagar més de 35 ringgits (7 euros) per persona i anar amb 4×4, que és l’única manera de creuar la “carretera” fins a l’altra banda i si tens sort i trobes més pringats que vagin al mateix lloc que tu; o et fas la gran patejada per la jungla amb la motxila a l’esquena.
Evidentment i com bons catalans que som la segona opció va ser La Opció, després de discutir amb el tio del 4×4 i veure que ser truculent no és monopoli dels hindús, i va resultar que la caminadeta de tres hores va valer molt la pena.
Juara és un indret composat per dues platges (la segona més tranquil.la que l’altra) i rodejat en la seva extensió de verda selva tropical. Les activitats a realitzar són vàries malgrat alguns les agrupin en una de sola (fer el “manta”): llegir, banyar-se, descansar, fer vida social, i un llarg etcètera.
Pels qui algún dia es decideixen es pot dormir davant del mar per menys de 8 euros la nit en un bungalow particular amb la cosa més imprescindible a la jungla inclosa; la mosquitera.
Terima Kasih!!
Filed under: Malàsia
Downtown a lo modern total, una ciutat energètica que es composa de gratacels i tendes, més una vida nocturna que no hem descobert perquè hem marxat abans que ens toqués pagar un hotel… Han estat unes hores al primer món, envoltats de bancs, seus de multinacionals, gent amb el mateix tarannà que a qualsevol país europeu, i consumisme extrem. Al tornar a Malaysia al vespre ens va tocar fer cua com tots els fronterers…
Lloc curiós que val la pena visitar si es passa per la zona, tot i que ens quedem amb Johor Bahru, al cantó malai de la frontera, amb molta més vidilla que Singapur.
Downtown superbe et ultra-moderne, une ville energetique composée de grate-ciels et magazines, plus une vie nocturne qu’on n’a pas découvert parce que on va foutre le camp avant de payer un hotel…On a été quelques heures de retour au premier monde, entourés de banques, multinacionales, des gens qui ont le même air que les européens, et consumisme extreme. Puis, au retour au soir, on a fait la queue comme tous les frontaliers…
Endroit curieux à visiter si on passe par la zone. Mais nous preferons Johor Baru, du cote malai de la frontière, beaucoup plus rock & roll que Singapore.
Filed under: Malàsia
Abans de deixar Borneo, aquesta terra de fregits (especialment el pollastre), hem decidit visitar el Parc Natural de Bako, el qual té un enorme ventall de possibilitats per a fer rutes de manera independent (l’únic en tota la península bornea).
Les condicions físiques per alguns (algunes) no han estat les més òptimes i la ruta ha estat de les curtetes (només 2’5 hores), però molt bonica. La jungla aquí realment és molt densa i caminar-hi a través és com fer-ho dins una olla exprés; costa molt respirar perquè t’has de disputar l’oxígen amb els milers de plantes i arbres que subsisteixen al teu voltant (tot i que l’oxígen l’expulsin de dia). Però després de creuar tota l’espessor hem obtingut una gran recompensa (deixant de banda els paisatges dels que hem pogut gaudir pel camí) i hem anat a parar a una platja deserta on el color de l’aigua era igual al del coure i on només hi havia una petita barqueta…Idílic.
Filed under: Malàsia
Mmm…Només arribar a Borneo ens n’hem adonat que hauríem d’haver estudiat més…Borneo és molt car per les nostres butxaques, almenys si tens ganes de veure cosetes a la jungla i arribar a sortir de les ciutats (precisament motiu que impulsa a viatjar a Borneo). L’arribada ha estat impactant, ja que tots els hotels, hostals i guesthouses estaven full i al final una bona dona ens ha acollit a un dormitori col.lectiu pel doble del que dormim a Kuala Lumpur. Kuching (que significa “gat” en malay), que és on som ara, no té cap encant especial, però el motiu d’aquesta marabunta humana és el fet que ara es celebra The Rain Forest Festival, que ve a ser un Dr. Music Festival d’aquí Spain si fa no fa.
El problema és que si tens ganes de prendre’t les coses pel teu compte i visitar els parcs sense guia, només l’entrada a aquests parcs ja val 10 vegades més del que ens acostumem a gastar en una nit d’hostal!! Es tan exagerat que havíem fins i tot pensat en creuar la frontera cap a la part d’Indonèsia, però es necessita visat i només tenim 15 dies… O sigui que hem decidit tornar a la Malàsia continental i aprofitar per fer uns dies de platgeta més i visitar Singapore (sense dormir-hi és clar) i Melaka, que diuen que és una ciutat molt bonica.
De tota manera, avui ens hem llevat de bon humor i hem anat al Parc Nacional de Kuching que és una reserva d’orangutans i només es cobren 3 ringgits (no arriba a un euro). El lloc és preciós (això que no hi havia sangoneres!) per la immensa jungla en el que està immers, però el projecte pels orangutans trontolla una mica (els hi feien tantes fotos que gairebé semblaven la Isabel Presley). Això si, són uns animals ben curiosos…
Filed under: Malàsia
El que es més fort és el tema dels taurons! Estàvem tan tranquil.lament nedant per allà i mirant el subsòl quan de sobte se’ns va aparèixer un tauró com el que veieu a la foto (la foto no és nostra perquè no tenim càmera aquàtica). Tranquils perquè es veu que l’animaló no fa mal a les persones (tot i que quan el vam veure ens vam quedar muts i més quiets que una estàtua) i fuig només veure una aleta de plàstic, però per si de cas…Això si, després en vam arribar a veure més de cinc en menys de mitja hora!
La resta d’espècies comuns eren els famosos peixos pallasso (genials dins la seva anèmona), peixos trompeta, cagarrots de mar (el nom científic no el sabem) i barracudes (que fan por quan van en grup!).
peix pallasso
cagarro de mar
Filed under: Malàsia
Per fi el sol i el cel blau! Després d’adonar-nos que teníem menys sol que a Catalunya i fugir del monzó de les terres índies finalment podem relaxar-nos a la platja d’una petita illa al nord de Malàsia, tocant amb la frontera Tailandesa, anomenades Perhentian (de fet són dues illes). Reservada per guiris motxileros, i protegides per la gran quantitat de fauna marina; no està destruida (encara, i esperem que duri) per motos d’aigua, ressorts inmensos i ragazzis amb moto a dos metres de les ones.
Només amb un tubo i unes ulleres es poden veure una quantitat de peixos de colors que compensa ser devorat a cada moment per mosquits i bitxos tropicals varis, i tot i que més car que al continent, val la pena passar uns dies per aquí si es passa per Malàsia.
Dic 70% de sobreviure perquè en realitat aquestes tortugues que veieu van de la sorra a una macropalangana on esperaran 4 o 5 mesos abans de caminar cap a la platja de veritat (no per la foto). Si ho fessin en aquest moment, les possibilitats de sobreviure serien del 20%.
Caminant cap a un 70% de possibilitats de sobreviure
Filed under: Malàsia
Malàsia… La pensada va ser bona i l’arribada ha estat millor! Quan hem vist el tren de l’aeroport de Kuala Lumpur i l’organització entre taxis hem pensat que Barcelona, la Renfe i Sants eren tercermundistes (bé més aviat ens ho ha reafirmat)… Malàsia no és ben bé el que ens esperàvem (és molt millor!!), tot i que no ens esperàvem res perquè ho hem improvisat! Però relament ens ha encantat… Ens hem allotjat a una Guesthouse que ens ha costat 7 euros els dos i atenció: amb aigua calenta!!! La guesthouse aquesta és molt molt forta; plena de peixeres amb animals estranys i peixos tropicals (sembla una tapadera).
El que si que hem notat però, és que quan tornem a la Índia tornarem rodolant perquè aquí el menjar es boníssim i no pica gents, ja que per subsistir a Malàsia amb poca pasta has de freqðüentar Chinatown i bàsicament ens estem afartant de fideus, arròs, peix, ànec…Bé us ho podeu imaginar…
Les Torres Petrones són impressionants i són símbol claríssim de que aquí s’hi mouen calers.
Principal indici de que no estem a la Índia: aquí les dones estan molt “gurdites” (això el vel no ho pot tapar!).
Filed under: Malàsia
Informació útil de Malàsia
Nom oficial: Federació de Malàsia.
Superfície: 329.750 km².
Població: 22 milions d’habitants.
Capital: Kuala Lumpur.
Nacionalitats i ètnies: 50% malays, 33% xinesos, 9% hindis i d’altres ètnies com els orang, asli i Iban.
Idioma: Bahasa melayu (malay), anglès, dialectes xinesos, tamil i dialectes indígenes.
Religió: 52% musulmans, 17% budistes, 12% taoistes, 8% cristians, 8% hindús, i 2% tribals.
Règim politic: monarquia federal.
Cap d’Estat: Sultan Mizan Zainal Abidin.
Primer ministre: Abdullah Ahmad Badawi.
PIB: 99 bilions de dòlars.
PIB per cápita: 4.530 dòlars.
Creixement anual: 2%.
Inflació: 4%.
Principales socis comercials: Singapur, Japó, EEUU.
Visats: Els que tenim passaport espanyol no requerim de visat si l’estada és inferior a 90 dies. Els qui tenen passaport israelí tenen l’entrada vetada.
Condicions sanitàries: dengue, hepatitis, malària, ràbia.
Hora local: GMT+6.
Electricitat: 220-240 V, 50 Hz.
Pesos i mesures: sistema mètric.
Penjatsunany Weblog 
