Filed under: Índia
Continuem cap al nord, i el paisatge comença a canviar i a tornar-se àrid…es qüestió de no acostar-se gaire cap al Rajastan sino volem acabar a l’ast. Entremig, hem descobert les coves d’Ellora, patrimoni de la humanitat, excavades a la roca a pic i pala durant segles, tant per budistes com per hinduistes com per jainistes. El temple dedicat a Shiva, 2 vegades el Partenon d’Atenes, s’emporta la palma . Es realment impressionant.
Pour les francophones, on ne vous oublie pas: Ce n’est vraiment pas le temps de rester à Goa ou au Sud, Il pleut tout le temps et la sensation d’être dans un four est omnipresente, on est parti plus au Nord, sur la region de Maharashtra, pour alluciner avec les caves d’Ellora, excavées à bout et pelle au rocher. Parmi elles, le temple dedié a Shiva, travail de 7000 personnes pendant 150 ans.
Filed under: Índia
Palolem al final ha resultat un lloc interessant per a passar uns dies, malgrat el temps. Hem llogat una motoreta sense marxes (tranquil.les mares, pares, familiars i amics, que estem ben vius!) i aprofitant que el Marc va ser pizzero molt molt de temps hem fet unes voltetes per la zona. És una experiència molt bonica, ja que amb la moto arribes a indrets on no hi ha turistes, la gent és veritablement molt amable i coneixes petits raconets inexplorats on no acabes d’entendre el perquè no surten a la Lonely Planet…
La selva aquí és increïblement densa i fins i tot anant per la carretera els monos creuaven d’un arbre a l’altre tot esquivant el tràfic. Això si, Índia no és el millor lloc per aprendre a conduir; ni motos ni cotxes, ja que condueixen per l’esquerra però els adelantaments els fan per on els hi pica, de manera que si condueixen un autobús es dediquen a envaïr el carril contrari per anar més amples en una curva sense visibilitat, etc. i com que el trasto que porten no
és qui en patirà les conseqüències en un xoc frontal, els hi patina que vingui una moto i tu t’hagis de menjar el fang de la borera per esquivar-lo. Em sorpren que hi hagi conductors amb canes!
La veritat és que al ser l’època baixa llogar una moto és increïblement barat; unes 150 rupies (que venen a ser uns 3 dòlars) i pel doble pots llogar una de les mítiques Ending. Evidentment però, llogar-la ha estat una odissea perquè la clau que ens va deixar amagada el hindi no corresponia amb la moto que ens llogava… Però bé, c’est la India!
En fi, ja hem deixat Palolem, embarcant-nos en el bus local cap a Margao i d’allà altra vegada a Panjim que és un bon lloc per tornar a Bombay, la terra on no hi ha individus sinó massa de gent il.limitada i calor infrahumana, yuju!! Namaste!
Filed under: Índia
Palolem Beach ara podria dir-se Ghost Palolem ja que no hi ha res de res… Pràcticament hem pogut comtar 5 guiris… I nosaltres hi estem inclosos!
De tota manera el lloc es idílic malgrat no es pugui fer res més que el manta tot el dia…
Filed under: Índia
Avui és el quart dia que estem tirats a Panjim, la capital de Goa. El motiu no és només que sigui bonic, que ho és, sino que per una sèrie de motius, entre ells el deteriorament físic que sobretot estem patint (especialment Mireia) fa que les coses ens les prenguem amb molta més calma…
Aquí a Goa, ara és l’època baixa, ja que estem en ple monzó, el temps no és favorable i la calor no es pot suportar (ni tan sols els propis hindús), de manera que demà definitivament deixem el nord d’aquest estat i ens n’anem a les platges del sud, on segur que s’hi estarà millor. Molts ja ho coneixereu; Palolem beach.
Goa, va ser un estat on el domini portuguès va estar vigent fins el 1961, de manera que la gent que hi viu es cristiana i les faldilles substitueixen els saris. La majoria de llocs per visitar existents per aquí a prop són bàsicament esglésies de tot tipus i poder admirar l’arquitecura peculiar que els portuguesos van deixar en el seu pas per la Índia.
De lo milloret: desplaçar-se amb el bus local i flipar amb els paisatges i la gent que hi va dins (sense morir asfixiat a les 12 del migdia).
Marc; vaig pensar en tu quan vaig veure aquest gos (veure foto): Jep i Joll; els gats fan ioga… i els gossos aquí també !!
Filed under: Índia
Pels qui no teniu intenció d’anar a la Índia els propers mesos us deixem aquí algunes fotos de Mumbai per a què veieu el caos…
Filed under: Índia
Mumbai ha estat potser, el lloc més contaminat i amb més superpoblació del que mai més estarem a part de Delhi o Barcelona els dissabtes, de manera que al final hem decidit abandonr-ho abans de caure en mort lenta i dolorosa.
Filed under: Índia
Bééé, ja hem arribat! Ja hem arribat i això serà fort! Hem descobert ja moltes coses a banda de que al teclat no hi ha accents (però es poden fer chanchullos amb el Word) i que la olor a podrit és vigent a tots els carrers (fet que a l’Anna Torroja se li va passar per alt).
De moment no hem fet res de res, degut sobretot al Jet Lag i a les “juergues” pre-travel o sigui que ara ens mourem una mica i donat que Bombay és la ciutat més cara de la Índia tenim pensaments de baixar a Goa el segon dia a veure què passa…
Filed under: Myanmar (Birmània)
Informació útil
Nom oficial: Unió de Myanmar (Birmània es va convertir en Myanmar el 1989, després de que el Consell de Restauració de la Llei Estatal i l’Ordre decidís que l’antic nom implicava el domini de la cultura birmana; els birmans són només un dels molts grups ètnics del país).
Superfície: 671.000 km².
Població: 45 milions d’habitants.
Capital: Tot i que abans la capital era Yangón (o més conegut per Rangun, amb més de 4.000.000 d’habitants), al 2006 la van canviar per Naypyitaw, situada al centre del país. Les males llengües diuen que el canvi es va fer de la nit al dia i que els funcionaris de l’Administració van haver de sortir cap a la nova capital amb un coet al cul. Es remoreja que aquest canvi tan sobtat va ser degut a la Junta que temia una invasió del país per mar, per part dels seus amics americans, tot i que aquesta teoria sembla agafada amb pinces.
Nacionalitats y ètnies: 65% birmans, 10% shan, 7% karen, 4% rakhine i chin; minories kachin, mon, china, índia i assamesa.
Idioma: birmà; també dialectes karen, chin, shan i kachin.
Religió: 87% budistes theravada, 5% cristians, 4% musulmans, 3% animistes.
Règim polític: junta militar (o en altres llengües; la dictadura més llarga del segle XX, de més de 45 anys).
Cap d’Estat: general Than Shwe.
Primer Ministre: Soe Win.
PIB: 67 bilions de dòlars.
PIB per càpita: 1,500 dòlars.
Creixent anual: 1,1%.
Inflació: 30%.
Condiciones sanitàries: còlera, disenteria, hepatitis, malària, ràbia, febre tifoidea.
Hora local: GMT+6,5.
Electricitat: 230 V, 50 Hz (el subministre és irregular).
Pesos i mesures: sistema britànic amb variacions locals.
Clima: La millor època per visitar Myanmar és de novembre a febrer, quan plou menys i no fa massa calor. De març a maig la calor és molt intensa i a molts llocs s’arriba als 40º© (uf). Al sud-est el monzó comença a mitjans de maig i juny (sent de juliol a setembre els mesos de pluja més intensa).
Situació política actual: Myanmar és un país amb poques alternatives de poder sortir de la dictadura i sembla que a cada any que passi tot vagi a pitjor. Sense anar més lluny, l’any passat van patir un conflicte considerable quan a l’agost del 2007 el preu de la gasolina es va duplicar i en conseqüència totes les matèries primes també. Els monjos van sortir dels seus monestirs i van començar a fer manifestacions multitudinàries que aviat es van ampliar cap a la població civil. Cap al setembre de 2007 les manifestacions van adquirir altres motius, entre ells van resorgir les queixes prodemocràtiques; i en conseqüència els militars van fer ús de les seves armes, com ja havien fet fa ara fa 20 anys; a la famosa data 8-08-1988 on després de vàries manifestacions per part de monjos i civils el govern va saldar la no menyspreable xifra d’uns 3.000 morts. El 2007 però, ja forma part de l’era de la comunicació i ni tan sols Myanmar, aïllada del món, s’escapa de ser el punt de mira de la CNN, de manera que la Junta es va haver de “moderar”, cobrant-se però unes 300 vides (segons fonts de la dissidència).
Però ja ho diuen, “sempre plou sobre mullat”, i el maig del 2008 el cicló Nargis ha escombrat el país deixant al seu pas, uns 24 milions d’afectats, 77.000 morts (declarats per la Junta, fet que probablement indica més del doble), i milers de víctimes que esperen la seva mort (els rius estan infestats de cadàvers i els brots de còlera han començat), a conseqüència de la negativa militar a l’entrada d’ajuda humanitària internacional. Actualment es parla de camps de treballs forçats (enlloc de camps de refugiats) i l’ajuda material que han deixat entrar es ven al mercat negre. Es comença a parlar d’una catàstrofe d’unes dimensions que superen el Tsunami de 2004.
Penjatsunany Weblog 
