Penjatsunany Weblog

L’arribada a Laos ha estat força tranquila, si deixem de banda que el tren des de Tailàndia no va arribar a la destinació final a causa d’un accident i vaig haver de fer transbord en un vagó ple a vessar d’estudiants tailandeses hormonades. L’arribada a Ubón (Tailàndia) va ser curiosa, ja que just en el moment d’agafar un pick up públic per anar a l’estació d’autbosus i agafar el Thai-Lao International Bus cap a Pakse, m’ha vingut a buscar la noia qe dormia al meu costat al tren, amb la seva moto i amiga inclosa. I hem anat totes tres per Ubon a pas ràpid, i jo preguntant-me on em deixarien aquest parell (ja que literalment no parlaven ni una gota d’anglès i jo ni una gota de thai). Al final m’han portat a casa seva…I després de parlar amb uns 200 amics d’elles pel mòbil que volien practicar el seu “anglès”, he aconseguit fer entendre que necessitava anar a l’estació, així que finalment m’hi han acompanyat, deixant-me el seu número de mòbil per si tenia cap problema (sense tenir en compte la barrera idiomàtica… 😉 ).

Haig de dir que la visió de Laos que tenia estava un pèl idealitzada, o potser encara dura les sensacions amistoses que deixaven anar els birmans, i que no semblen tenir en la mateixa mesura els laosians…tot i que no són pas esquerps.

No obstant, els laosians són el poble més tranquil i relxat que mai he conegut i això es percep des del primer dia. Veuen els falang (els occidentals) massa capficats i pensarosos i consideren que pensar massa i menjar-se l’olla és una estupidesa i senten molta llàstima per les persones que es comporten així o que treballen massa… ;).

Cal dir però, que l’arribada ha estat perfecte per mi, ja que només arribar he trobat una paradeta de pa!!! De paaaaaa!! Era pa francès, una baguette…! No pa de motlle sense cap gràcia….snif snif Ha estat terriblement gratificant després de quatre mesos menjar-me un vertader entrepà de paté… Suposo que tard o dora ho hauré de deixar de fer però, el tema aquest de tenir pa m’ha al.lucinat tant que esmorzo cada dia entrepà de paté i un “white coffe”, que és cafè laosià (cafè boníssim i super intens) amb llet condensada…ogh!

I deixant de banda el tema culinari , Pakse que és la ciutat gairebé fronterera amb Tailàndia és tranquila, pintoresca i relaxada per passar-hi un o dos dies, però no hi ha realment res a visitar. L’únic que es pot fer és asseu-re’s en una taula al costat del Mekong i llegir o simplement deixar passar el temps, que és el que fan la majoria dels locals…Quina vida…!

Nom oficial: República Democràtica Popular de Laos
Superfície: 236.800 km².
Població: 5.497.459 habitants.

Capital: Vientiane (300.000 habitants).
Nacionalitats i ètnies: 68% laosians loum (de les terres baixes), 22% laosians theung (habitants de les muntanyes baixes, en la seva majoria descendents de proto-malays o de mon-jemer), 9% laosians sung (tribus hmong-mien de las muntanyes), 1% vietnamites i xinesos.
Idioma: laosià (oficial), dialectes del laosià (similars al tailandès), francès, i acutalment en creixement l’anglès.
Religió: 85% budistes i 15% animistes.
Règim polític: República comunista.
President: Choummaly Sayasone
Primer Ministre: Bouasone Bouphavanh.
PIB: 9,7 billions de dòlars.
PIB per càpita: 1,700 dòlars.
Creixement anual: 4%.
Inflació: 7,8%.
Principals recursos econòmics: arròs, tabac, cafè, opi, mineria.
Principals socis comerciales: Tailàndia, Vietnam, Malàsia i Japó
Visats: Actualment el visat es pot asonseguir a les embaixades corresponents o més senzill, a les fronteres amb Tilàndia i Vietnam on s’expedeix a l’instant per un mòdic preu de 35 dòlars (els que som de nacionalitat espanyola). Tots els visats expedits són d’una sola entrada i amb un màxim de duració de 30 dies. És possible aconseguir una extesió d’aquest visat per 30 dies més, però surt més barat si es surt i es torna a entrar al país tornant a fer el visat.

Condicions sanitàries: còlera, dengue, hepatitis, encefalitis japonesa, malària, ràbia i febre tifoidea. Les condicions sanitàries a Laos son força deficients i l’únic hospital decent es troba a Vientiane i noserveix per grans urgències mèdiques, de manera que si es té una dolència greu cal córrer cap a Bangkok.
Hora local: GMT+5 o 6.
Electricitat: 220V.
Pesos i mesures: sistema mètric, amb variacions locals en las zones rurals.