Filed under: Myanmar (Birmània)
Després de 24 hores de tren de Mandalay a Myitkyina, arribem no havent dormit gaire però contents ja que tothom està sorprès; flipant que el tren no s’hagi espatllat. Som al límit d’on poden arribar turistes (que no paguin una pasta) a uns 30 Km de la frontera amb la Xina.
Al ser estrangers, en tota la ciutat només tenim dret a allotjar-nos a un hotel Xinès o a la YMCA (pensió cristiana), que és on hem acabat dormint. Hem arribat a aquestes terres amb dos nous amics, en Tiger 1 (atenció el nom), d’ascendència xinesa, que a casa seva ténen varis negocis i és dels pocs birmans que viuen bé i pot vestir-se fashion, que li
agrada amb bojeria.
El seu amic Wilson és un jove resident de primer any de medicina que el que desitja és llargar del païs per no tornar-hi més. 
Tots dos ens han ensenyat els llocs més bonics de la ciutat mentre hem estat aquí; ens hem fet uns bons riures, i ha estat molt agradable poder estar amb la seva companyia. L’últim dia a Myitkyina hem comprat un billet per la primera etapa del que serà la nostra baixada de 5 dies per l’Ayeyarwadi, passant per la Birmània profunda, amb aquesta barca:
Aprés 24 heures en train pour joindre Myitkyina depuis Mandalay, on arrive un peu fatigué mais contents parceque tout le monde est bien surpris que le train n’aie pas cassé au milieu de la route comme d’habitude. au delà de la ville, n’est pas permis d’entrer aux touristes. On est à 30 km de la frontière Xinoise. Comme on est étranger, on a seulement le droit de se loger dans un hotel Chinois ou dans le YMCA des cristians, on a choisi la deuxième option pour une question de tarifes. On est arrivé à cette ville avec deux nouveaux amis, Tiger 1 (attention au nom…) qui est de famille chinoise et un des peux burmais qui à un peu d’argent qui li permet de s’achetter des habilles fashion qu’il adore. Son ami Wilson, médecin assistant de premièr anné, ne pense qu’à foutre le camp du pays pour jamais y retourner. Ils nous ont montré les plus beaux endroits de la ville, on a bien rigolé pendant les jours qu’on est resté là haut. Puis, on à acheté un billet pour la première étape en bateau au long du fleuve Ayeyarwaddi, à travers la Birmanie plus isolée.
Feu un comentari so far
Deixa un comentari
Penjatsunany Weblog 