Filed under: Myanmar (Birmània)
Malgrat la imatge idílica que sempre havíem tingut de Mandalay després de llegir George Orwell o Daniel Mason, Mandalay és lletja, lletja… És una ciutat plana i dividida en quadres iguals i molt nova (només té 150 anys), però des d’aquí és on es poden visitar les ciutats antigues i això requereix una mica de temps.
Com bons catalans que seguim sent hem evitat la fastigosa taxa de 10 dòlars governamentals que s’han de pagar per visitar qualsevol punt d’interès, tot esquivant els check points a l’entrada dels monuments i amb una petita ajuda del conductor del taxi. Això es pot fer sempre i quan s’eviti el Palau de Mandalay, un fort horrible amb fossa inclosa que es situa enmig de la ciutat i que quan fa uns anys va cremar-se el Govern el va fer reconstruir amb mà d’obra forçada (del poble i de presoners), de manera que pels locals el fort no és un edifici que s’estimin amb gaire passió.
Inwa és una d’aquestes ciutats antigues i el temps certament li ha passat factura, doncs la ciutat és un conglomerat d’edificis i runes molsoses que s’alcen a través dels prats i cabanes, pero el millor de la visita com sempre no són les roques (que per nosaltres si fa no fa totes són iguals), sinó l’haver gaudit durant unes hores de la vida que es fa en els poblats del voltant (això si, fent el guiri montats en un cotxe de cavalls…).
El més inolvidable del dia però, a part de l’enorme cranc per 300 kyats (20 centims d’euro) que s’ha crospit el Marc, és el pont de teca de la ciutat d’Amarapura; el pont de teca més llarg del món, el qual després de dos cents anys encara suporta dia rere dia els centenars de pescadors, monjos i bicicletes que el trepitgen per anar a l’altre cantó mentre el sol es pon. Una imatge realment bonica pels romàntics i pels que no ho són tant, poden decantar-se pel marisc!
Però deixem Mandalay de moment (malgrat hi tornarem), per anar a l’Estat Kachin i visitar Myitkyina i començar el nostre trajecte per l’Irrawaddy, tot i que de moment ens quedin més de 24 hores de tren per vies bastant derruïdes.
4 comentaris so far
Deixa un comentari
Penjatsunany Weblog 
eiiiii! Ja esteu entrats a Myanmar! Joder, jo que per la geografia sóc dur, ja vaig una mica perdut amb tanta volta. M’hauré d’agenciar un atles… Bé, espero que l’entrada a aquest oasi de democràcia hagi estat fàcil… Hi haurà fotos?
Comentari per raul Setembre 3, 2008 @ 9:26 pmpaaaaaaaaaaaaatons!
Rauuuuuuuuuul!! Que t’ha arribat el sandal? Espero que el negoci vagi vent en popa! De moment cap Internet Cafe te usb en condicions de manera que lo de les fotos de moment es no viable…! ppetonets!!
Comentari per penjatsunany Setembre 5, 2008 @ 6:50 amSí,
Raúl, lo de les fotos ho veig difícil amb aquests dos pardis. Segur que no hi ha USB? Heu mirat al darrera dels ordinadors? A vegades hi ha USBs… Mireia?…Marc? que hi ha algú?…Hola?
ÉS broma!!!! Espero que estigueu bé. Aquí tot de puta mare,… A punt per reengegar la vida a Covadonga.I la nevera!! El pobre Raúl m’ha mantingut als migdies,…hmmmm. M’està fent uns plats que n’hi ha per llepar-se els dits! I això que ja no em rento les mans com a l’Índia. Aquí ja estic acostumat als bacteris, ja ja!!
Bé, Una abraçada guapus! I pengeu fotos aviat!!
Marc
Comentari per Señor hermano Setembre 10, 2008 @ 7:02 amfiuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu! (només el vent…) mireia, el teu pare ja està jubilat… m’he vist a mi mateix d’aquí nou anys 🙂
fiuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu! (el vent, again)
petons de tardor
Comentari per raul Setembre 23, 2008 @ 9:01 am