Filed under: Índia
Ja tornem a estar solets..snif snif i també ens acomiadem de la Índia malauradament! Ara qu tornem a estar a la vertadera Índia ens n’adodem de moltes coses que trobarem a faltar ja que cal dir que un cop passat el procés d’adaptació aquest país té quelcom que no es pot oblidar. Aquí van algunes coses especials que durem al cor:
– La “vidilla” dels carrers, de la gent, del país, un aspecte incomparable comparis amb el país que comparis…En cap més lloc del món trobaràs shadús oriental i occidentals, vaques pel carrer, gent tirada, rius de multituds, rates, venedors del que se us pugui passar pel cap, i un mil etcèteres.
– Les vaques: us les podeu trobar de mil maneres: dormint a la platja, remugant enmig de la carretera, menjant-se l’hort d’algun pobre desgraciat, flotant al Ganges amb un corb a la panxa, etc. I ja que parlem d’animals, els gossos també, que fan el mateix que les vaques però reben moltes més òsties (serà qüestió que en una altra vida ens reencarnem en animal sagrat…).
– La tolerància dels indis (a excepció dels cachemirs) a totes les cutures que pot rebre el país; una cultura encuriosida per les altres sense oblidar la seva.
– Els contrastos entre els diferents estats; tant paisatgísticament, com culinàriament i demés; un remolí d’emocions!
– El moviment de cap que usen per dir gaiebé tot: “si”, “potser”, “tracte fet”, “d’acord”, i d’altres formes que de segur se’ns escapen…
Això si, hi ha una cosa que segur NO TROBAREM GENTS A FALTAR: la incessant, truculenta i incansable manera que tenen gairebé tots d’intentar-te timar en totes les vessants possibles que té aquesta paraula!
Shukriyah
Per més informació, a partir d’ara ens trobareu a la pestanya de Myanmar, la pròxima destinació…
Feu un comentari so far
Deixa un comentari
Penjatsunany Weblog 