Filed under: Índia
Ja som a Srinagar, al Cachemir! No les teníem totes després de llegir tot el que ha passat aquestes setmanes, ja que entre manifestacions i disparades le coses no pintaven bé per moure’ns fins a l’estat més problemàtic de la Índia..
Malgrat tot, hem trobat allotjament en una preciosa casa flotant i dues nits amb menjar inclòs ens ha sortit per la ganga de 1.200 rúpies tots quatre (regatejar més hagués estat a l’alçada dels llimacs), preu inpensable si la situació turística estigués estabilitzada…
Les cases del Dal Lake van estar creades en l’època colonial (tal i com es pot comprovar amb la decoració interior de la nau) quan als anglesos no els deixaven viure a terra i se’ls va acudir que no els hi feia falta si “edificaven” dins el mateix llac.
La veritat es que fa de mal dir, però estem vivint com autèntic oficials britànics de l’època colonial i fins i tot tenim un “servent”! Déu meu!
I ja que ens queda po temps de viatge i l’estrès ens està perseguint de mala manera hem decidit de llogar una barqueta i recórrer els famosos jardins flotants del llac, que a part de ser bonics, el viatge fins a ells és deliciosament relaxant…
Filed under: Índia
Després del pitjor viatge en semi jeep que recordem i que recordarem (2 dies de bots i sutracs per carreteres impossibles), travessant colls de 5.200 metres i dormint a més de 4.500, on dos van passar mal d’alçada i les nenes més aviat fresques (feia fresqueta..) vam arribar a Leh, la província de Ladakh.
Leh és una ciutat interessant per ser la seu dels amants del trekking i també per ser la llar d’un conglomerat important de diferents ètnies de la regió que hi viuen per diversos motius; uns són refugiats, d’altres busquen sort, i d’altres fugen de les seves terres… És un lloc on hi resideixen moltes tradicions i cultures diferents, però l’opertura des de fa uns anys a l’exterior ha comportat grans canvis en aquests valors i bona part de la societat ha canviat les seves maneres ancestrals de guanyar-se la vida i les ha adaptat als turistes.
Leh té molt poc a veure amb el que un pot estar acostumat a veure a la Índia: no hi ha multituts bilionàries passejant pels seus carrers, hi ha una barreja de tibetans, nepalís, indis i més, fa fresqueta, predomina el budisme i el paisatge és llunar!
Recomanació: Si a algú de vosaltres de li acudeix visitar aquestes terres, us recomanem anar a “Ser-Dung Guesthouse” on us atendrà una família molt amable, que fan una sopa, unes truites i un chay de puta mare! A més l’estat de les habitacions no és qualitat índia, és qualitat ladakí, és a dir, impecables i amb aigua calenta!
Filed under: Índia
Des d’Agra decidim abandonar la plana India per començar a enfilar-nos muntanya amunt cap a les terres mes altes del mon, i després de 12 hores en tren i unes altres tantes de pujada permanent amb bus arribem al que havia estat una de les destinacions hyppies preferides, Manali. 
Un petit paradis envoltat de muntanyes, flors, verd i casetes de fusta molt bem treballades que recorden als xalets alpins, si no fos pels micos, que com no, estan fent de les seves pertot arreu. Tot i que la part antiga esta plena de botigues, restaurants, i german bakeries, conserva gran part del que deuria ser el seu atractiu de fa anys.
Davant d’un paisatge tant bonic, sen’s va acudir de veure’l des de ben amunt amb vista d’ocell, pel que uns vols amb parapent han sigut una de les experiències més gratificants del viatge (no haviem provat mai aquest esport, i val la pena!).
On a décidé d’abandoner la gran vallée de l’Indus pour monter vers les terres les plus hautes du monde, et aprés 12 heures de train et 12 heures de bus de monter sans s’arreter on arrive à une des anciennes destinations preferées des baba-cool, Manali. Un petit paradis bien entouré de montagnes vertes, fleurs, et chalets en bois pareils à ceux des Alpes, mais, bien sur, tout est plein de singes qui font le bordel partout. Même si les village gardela pluspart de son ancienne attirance, les bistrots, commerces pour les touristes et germn bakeries sont partout à la zone.
Face à autant jolie paysage, on a décidé de le regarder depuis tout en haut avec une des meilleures options, le parapent.
Filed under: Índia
I ja hi som, ja som a Agra, la ciutat que conté una de les 7 Mervalles del Món (o ara ja no després del concurs???); la gran obra el Taj Mahal.
Pels qui van un pèl perduts el Taj es data del segle XVII i es va fer construir per un sultà molt enamorat a qui se li va morir la dona. De tanta tristesa va fer venir un dels millors arquitectes mongol-hindi i per a què fes un disseny amb sentiment li va fer matar la dona per assegurar-se que l’arquitecte sentís el mateix que ell…(això si que és empatia!).
El Taj és senzillament impressionant i increïble i costa de creure que la seva simetria (només trencada per la tomba del pobre desgraciat, ja que el fill es va passar pel forro de la solapa els deliris de grandesa del seu pare) sigui tan perfecte. Per entrar-hi cal abandonar les sabates, qualsevol tipus de comestible, cigarrets, encenedors o cigarretes. Esteu avisats!
Filed under: Índia
Després de molts dies sense escriure un post degut a llargues jornades de viatge amb tren des de Mumbai, tornem amb un dels llocs amb més personalitat que hem vist mai. Ciutat sagrada per la religió hindú, banyada pel Ganges, i composada de carrerons estrets on gossos, vaques, motos, santons, nens, dones amb saris de colors vius i mil estímuls més es barregen creant un escenari tant saturant com fascinant.
Fent una volta pel riu de matinada (amb mil turistes més) hem pogut veure la gent com comença el dia banyant-se en un ritual d’higiene personal mesclat amb religió, en el mateix riu on veiem passar sovint cadàvers de vaques flotant (amb corb inclòs) restes de flors i espelmes de les seves cerimònies, i lo que faci falta. 
I en aquesta ciutat tan especial és on ens hem reunit amb els nostres convidats del mes d’agost, l’Anna i el Marc, amb qui tenim la missió de creuar les muntanyes amb dies i dies de bus fins a Leh. De moment hem aconseguit trobar-nos a Mumbai i no perdre cap tren…Aqui estem disfrutant d’una terrasseta amb el Ganges de fons i els monos pel voltant, mentrestant, al terrat del costat, uns homes practiquen un dels passatemps mes populars de Varanasi (no ho hem vist a altres llocs de l’India), fer volar estels. 
Filed under: Malàsia
No podia durar gaire temps més… i efectivament deixem aquest gran país que ens ha proveït de bèns i records per tornar a la Índia (pròxim post a la categoria Índia) on ens reunirem amb família per continuar el nostre gran viatge.
No podem deixar Malàsia però sense abans haver fet una recopilació de coses que ens enduem d’aquest pais; al cor no a la motxila!:
– Tots i diem absolutament tots els barris xinesos malays són genials; el menjar és com trobar-se enmig del mercat del “Viaje de Chihiro” i els personatges que hi menjen són igual de surrealistes. L’ambient incomparable. Gràcies déu xinès per inventar els fideus amb ànec rostit!
– Encara no hem respòs a aquesta pregunta però, tots els nens malays de 3 anys porten unes sabates que fan soroll de “muñeca chochona” al caminar. A banda de que pugui posar nerviosos als veïns, ens hem preguntat sovint si no hi ha un dr. Estivill malay que digui que dur aquest tipus de sabates estimuli el procés psicomotor del nen malay.
– La quantitat INCREÏBLE de Kentucky Fried Chicken i McDonald´s arreu on hom pot girar la vista. Una bona raó per respondre la següent pregunta: Per què la mitjana de pes del malay estàndar ha augentat tant i tant en els darrers anys (especialment les dones)?
– Les omnipresents paradetes de fruita pelada que costava, per ració de fruita menys de 20 cèntims d’euro (el paradís).
– Paradisos terrenals; tant de jungles espeses com de platges paradisíaques per no oblidar mai.
I un llarg etcètera interminable que només podia finalitzar afegint que és un país fàcil de viatjar i que encara que turístic molt autèntic i amable. En resum, que el recomanem a tots els públics!!
Terima Kasih!!
Filed under: Malàsia
Això ja s’acaba… Però per acomiadar-nos com Déu mana hem decidit visitar Melaka, que tal i com diu el títol del post és la capital cultural, artística i històrica de Malàsia, i també és amb diferència, la població més cosmopolita del país, degut a les múltilples conolitzacions dutes a terme per portuguesos, holandesos, anglesos i japonesos, i que són les culpables de mescles ètniques tan curioses. A més cal afegir el pertinent elevat porcentatge d’indis i xinesos que conformen les respectives Little India i Chinatown i que formen una indivisible part de la població malaya.
Per a qui els agradin els museus, Melaka no us decepcionaria, doncs arreu on gires el cap n’hi ha un; sembla que creixin com bolets! I la veritat és que aquest aspecte el tenen molt cuidat aquí i sembla que realment els importi la seva pròpia història (fet que no succeeix en altres contrades).Nosaltres com sempre ens quedem amb Chinatown que és el barri més animat i on a la nit s’hi forma un mercat molt pintoresc, ple de karaokes, menjar de tot tipus barat i bo, i artilugis de tota mena que farien les delícies de qualsevol col.leccionista freak…
Filed under: Malàsia
Com que Malàsia ja s’acaba hem decidit prendren-s’ho amb calma i sense estrès anar uns dies a la costa per descansar dels agitats dies de la resta del continent i del que ens espera tornant a Mumbai.
Tioman va ser declarada una de les 10 platges més boniques del món als anys setanta, i la veritat és que malgrat l’home ja hi ha ficat cullerada en la major part de zones de l’illa, Juara està pràcticament intacta. Això si, per arribar-hi hi ha dues opcions: pagar més de 35 ringgits (7 euros) per persona i anar amb 4×4, que és l’única manera de creuar la “carretera” fins a l’altra banda i si tens sort i trobes més pringats que vagin al mateix lloc que tu; o et fas la gran patejada per la jungla amb la motxila a l’esquena.
Evidentment i com bons catalans que som la segona opció va ser La Opció, després de discutir amb el tio del 4×4 i veure que ser truculent no és monopoli dels hindús, i va resultar que la caminadeta de tres hores va valer molt la pena.
Juara és un indret composat per dues platges (la segona més tranquil.la que l’altra) i rodejat en la seva extensió de verda selva tropical. Les activitats a realitzar són vàries malgrat alguns les agrupin en una de sola (fer el “manta”): llegir, banyar-se, descansar, fer vida social, i un llarg etcètera.
Pels qui algún dia es decideixen es pot dormir davant del mar per menys de 8 euros la nit en un bungalow particular amb la cosa més imprescindible a la jungla inclosa; la mosquitera.
Terima Kasih!!
Filed under: Malàsia
Downtown a lo modern total, una ciutat energètica que es composa de gratacels i tendes, més una vida nocturna que no hem descobert perquè hem marxat abans que ens toqués pagar un hotel… Han estat unes hores al primer món, envoltats de bancs, seus de multinacionals, gent amb el mateix tarannà que a qualsevol país europeu, i consumisme extrem. Al tornar a Malaysia al vespre ens va tocar fer cua com tots els fronterers…
Lloc curiós que val la pena visitar si es passa per la zona, tot i que ens quedem amb Johor Bahru, al cantó malai de la frontera, amb molta més vidilla que Singapur.
Downtown superbe et ultra-moderne, une ville energetique composée de grate-ciels et magazines, plus une vie nocturne qu’on n’a pas découvert parce que on va foutre le camp avant de payer un hotel…On a été quelques heures de retour au premier monde, entourés de banques, multinacionales, des gens qui ont le même air que les européens, et consumisme extreme. Puis, au retour au soir, on a fait la queue comme tous les frontaliers…
Endroit curieux à visiter si on passe par la zone. Mais nous preferons Johor Baru, du cote malai de la frontière, beaucoup plus rock & roll que Singapore.
Filed under: Malàsia
Abans de deixar Borneo, aquesta terra de fregits (especialment el pollastre), hem decidit visitar el Parc Natural de Bako, el qual té un enorme ventall de possibilitats per a fer rutes de manera independent (l’únic en tota la península bornea).
Les condicions físiques per alguns (algunes) no han estat les més òptimes i la ruta ha estat de les curtetes (només 2’5 hores), però molt bonica. La jungla aquí realment és molt densa i caminar-hi a través és com fer-ho dins una olla exprés; costa molt respirar perquè t’has de disputar l’oxígen amb els milers de plantes i arbres que subsisteixen al teu voltant (tot i que l’oxígen l’expulsin de dia). Però després de creuar tota l’espessor hem obtingut una gran recompensa (deixant de banda els paisatges dels que hem pogut gaudir pel camí) i hem anat a parar a una platja deserta on el color de l’aigua era igual al del coure i on només hi havia una petita barqueta…Idílic.
Penjatsunany Weblog 