Penjatsunany Weblog

Mmm…Només arribar a Borneo ens n’hem adonat que hauríem d’haver estudiat més…Borneo és molt car per les nostres butxaques, almenys si tens ganes de veure cosetes a la jungla i arribar a sortir de les ciutats (precisament motiu que impulsa a viatjar a Borneo). L’arribada ha estat impactant, ja que tots els hotels, hostals i guesthouses estaven full i al final una bona dona ens ha acollit a un dormitori col.lectiu pel doble del que dormim a Kuala Lumpur. Kuching (que significa “gat” en malay), que és on som ara, no té cap encant especial, però el motiu d’aquesta marabunta humana és el fet que ara es celebra The Rain Forest Festival, que ve a ser un Dr. Music Festival d’aquí Spain si fa no fa.

El problema és que si tens ganes de prendre’t les coses pel teu compte i visitar els parcs sense guia, només l’entrada a aquests parcs ja val 10 vegades més del que ens acostumem a gastar en una nit d’hostal!! Es tan exagerat que havíem fins i tot pensat en creuar la frontera cap a la part d’Indonèsia, però es necessita visat i només tenim 15 dies… O sigui que hem decidit tornar a la Malàsia continental i aprofitar per fer uns dies de platgeta més i visitar Singapore (sense dormir-hi és clar) i Melaka, que diuen que és una ciutat molt bonica.

De tota manera, avui ens hem llevat de bon humor i hem anat al Parc Nacional de Kuching que és una reserva d’orangutans i només es cobren 3 ringgits (no arriba a un euro). El lloc és preciós (això que no hi havia sangoneres!) per la immensa jungla en el que està immers, però el projecte pels orangutans trontolla una mica (els hi feien tantes fotos que gairebé semblaven la Isabel Presley). Això si, són uns animals ben curiosos…