Informació útil

Nom oficial: Unió de Myanmar (Birmània es va convertir en Myanmar el 1989, després de que el Consell de Restauració de la Llei Estatal i l’Ordre decidís que l’antic nom implicava el domini de la cultura birmana; els birmans són només un dels molts grups ètnics del país).

Superfície: 671.000 km².

Població: 45 milions d’habitants.

Capital: Tot i que abans la capital era Yangón (o més conegut per Rangun, amb més de 4.000.000 d’habitants), al 2006 la van canviar per Naypyitaw, situada al centre del país. Les males llengües diuen que el canvi es va fer de la nit al dia i que els funcionaris de l’Administració van haver de sortir cap a la nova capital amb un coet al cul. Es remoreja que aquest canvi tan sobtat va ser degut a la Junta que temia una invasió del país per mar, per part dels seus amics americans, tot i que aquesta teoria sembla agafada amb pinces.

Nacionalitats y ètnies: 65% birmans, 10% shan, 7% karen, 4% rakhine i chin; minories kachin, mon, china, índia i assamesa.

 
Idioma: birmà; també dialectes karen, chin, shan i kachin.

 
Religió: 87% budistes theravada, 5% cristians, 4% musulmans, 3% animistes.

Règim polític: junta militar (o en altres llengües; la dictadura més llarga del segle XX, de més de 45 anys).

Cap d’Estat: general Than Shwe.

 
Primer Ministre: Soe Win.

PIB: 67 bilions de dòlars.

PIB per càpita: 1,500 dòlars.

Creixent anual: 1,1%.

Inflació: 30%.

Condiciones sanitàries: còlera, disenteria, hepatitis, malària, ràbia, febre tifoidea.

 
Hora local: GMT+6,5.

 
Electricitat: 230 V, 50 Hz (el subministre és irregular).

Pesos i mesures: sistema britànic amb variacions locals.

Clima: La millor època per visitar Myanmar és de novembre a febrer, quan plou menys i no fa massa calor. De març a maig la calor és molt intensa i a molts llocs s’arriba als 40º© (uf). Al sud-est el monzó comença a mitjans de maig i juny (sent de juliol a setembre els mesos de pluja més intensa).

Situació política actual: Myanmar és un país amb poques alternatives de poder sortir de la dictadura i sembla que a cada any que passi tot vagi a pitjor. Sense anar més lluny, l’any passat van patir un conflicte considerable quan a l’agost del 2007 el preu de la gasolina es va duplicar i en conseqüència totes les matèries primes també. Els monjos van sortir dels seus monestirs i van començar a fer manifestacions multitudinàries que aviat es van ampliar cap a la població civil. Cap al setembre de 2007 les manifestacions van adquirir altres motius, entre ells van resorgir les queixes prodemocràtiques; i en conseqüència els militars van fer ús de les seves armes, com ja havien fet fa ara fa 20 anys; a la famosa data 8-08-1988 on després de vàries manifestacions per part de monjos i civils el govern va saldar la no menyspreable xifra d’uns 3.000 morts. El 2007 però, ja forma part de l’era de la comunicació i ni tan sols Myanmar, aïllada del món, s’escapa de ser el punt de mira de la CNN, de manera que la Junta es va haver de “moderar”, cobrant-se però unes 300 vides (segons fonts de la dissidència).

Però ja ho diuen, “sempre plou sobre mullat”, i el maig del 2008 el cicló Nargis ha escombrat el país deixant al seu pas, uns 24 milions d’afectats, 77.000 morts (declarats per la Junta, fet que probablement indica més del doble), i milers de víctimes que esperen la seva mort (els rius estan infestats de cadàvers i els brots de còlera han començat), a conseqüència de la negativa militar a l’entrada d’ajuda humanitària internacional. Actualment es parla de camps de treballs forçats (enlloc de camps de refugiats) i l’ajuda material que han deixat entrar es ven al mercat negre. Es comença a parlar d’una catàstrofe d’unes dimensions que superen el Tsunami de 2004.