Penjatsunany Weblog

Marc Teclas Garcia

El fill del mig però al capdavall el preferit. Després de varis anys ficat a la facultat d’enginyeria va decidir que finalment es dedicaria per complet (o gairebé) a la seva amant i amiga més fidel; la guitarra, arribant a punts d’incomprensió profunda per part dels col·lectius i el que aquests consideren com a “camí recte” i “treballar”.

No té cap vici confessable (a part dels cafès amb llet de soja, que es veu que ara estan molt de moda), però ho compensa amb dos gran defectes: sempre, SEMPRE “la lia” quedant amb la gent abans i presentant-se molt més tard del que havia dit, i sense saber com, sempre acaben cuinant els que l’envolten mentre ell fa “altres coses”. Cal dir però que també té moltes altres virtuts: un humor molt sofisticat i intel·ligent (que pocs comprenen), força de voluntat i constància no genètica.

Funcions en el viatge: Esperar a que li serveixin el menjar i intentar fer veure que la Índia autèntica es viu com ell diu (és a dir, portant lo posat i evidentment sense planejar res ni portar tonteries com un necesser).